L’inerme el migparteixen de cop-sobte
L’armat va armat,
Tu vas inerme.
Se t’atansarà
I tractaràs de llegir’n la fesomia,
I abans no hauràs
Escatit
Amb quina jeia no s’aixecava
Ja t’haurà migpartit
Amb el seu sabre molt esmolat de reglament,
Car “aqueixes eren les seues ordres”,
Fos quina fos
La cara que
Fotés
Mentre
Se
T’atansava.
Te l’etziba de mandró,
I, d’on de tu n’hi havia un,
Ara n’hi ha dos.
Bona cada meitat per a rostir
Mesellament damunt graelles,
Com boc
Sorprès
Mentre
Peixia,
I el maeller
L’estaborneix
I l’obre
En acabat
En canal.
bisbètics escunçs s'esdevenen justament al fres - indret a pondre-hi -